Preparant la QH. PORS, TEMORS I ALTRES DEFECTES

Tanque el mes d'abril amb un regust agredolç. És veritat que he seguit entrentant i sumant quilòmetres, però note que la condició física no evoluciona. Una observació científica de les valoracions estadístiques d'aquest any 2015 em proporciona suficient informació per entendre que no puc haver avançat durant l'abril. Un total de només 580km, comparat amb la forta progressió del mes de març, on vaig marcar gairebé 700km recorreguts. La raó està en els canvis de rutina causats pels viatges i les festes locals. Tot plegat, em pregunte si el meu nivell esportiu és suficientment competitiu per continuar entrenant amb la grupeta els dissabtes. Als moments més pausats d'aquestes últimes jornades pense per a mi si estic on hauria d'estar, segons els paràmetres d'entrenament de qualsevol teòric d'aquesta matèria esportiva relacionada amb el ciclisme. Sóc sincer en reconéixer temor, por, inseguretat, dubtes, desonfiança i una certa insatisfacció. La raó d'aquesta situació mental? Haver-me venut als plaers de la vida més mundans aquestes últimes setmanes: alcohol, tabac, dietes alimentícies insanes i un llarg etcètera de comportaments allunyats de l'asteïsme que se li pressuposa a un candidat a finalitzar una marxa d'ultra-fons com és la Quebrantahuesos.

Dit açò, no dubteu, estimats lectors, que tinc un sentit de l'esforç molt marcat i que posaré la màxima dedicació a entrenar tants quilòmetes com siga possible dins de les possibilitats d'algú tan limitat com és un pare de família que, a més, treballa a temps complet. La meua pretensió és fer marxa les vesprades de dimecres i dijous, a més de la tradicional quedada de cada dissabte amb els CBR. Estic preparat per a xuclar roda mentre em cremen els músculs per l'esforç límit en alguns repetxons. Estic amanit per seguir les pedalades dels més potents en cada escalada al límit del treball cardiovascular. Estic conscienciat per a patir, sofrir, superar-me fins a arribar al punt de forma que em pertoca a hores d'ara. Aquest dissabte ens espera una marxa dura, amb desnivell i trenca-cames, de manera que ja supose que em quedaré darrere en algun moment. Hauré de tantejar el ritme de la grupeta. Hauré de ser més intel·ligent que mai en la regulació d'esforç i hauré, també, de presentar la millor actitud davant la duresa de les marxes que hi ha marcades per al mes de maig.

Us faig ara sabedors dels recorreguts que he fet des de la meua última crònica:

Dilluns 13 d'abril:

Alcoi, Montesol, Port de Banyeres, Banyeres, Biar, Onil, Ibi, Barranc de la Batalla, Alcoi.

74km i 1075m+



















Dimecres 15 d'abril:

Alcoi, Benifallim, Port de Benifallim, La Torre, La Carrasqueta, Barranc de la Batalla, Alcoi.

56km i 1200m+

Dijous 16 d'abril:

Alcoi, Muro, Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres, Port de Banyeres, Montesol, Alcoi.

60km i 830m+

 
 



Dimecres 22 d'abril:

Alcoi, Barranc de la Batalla, Ibi, Onil, Carretera Sax, Castalla, les Barraques, Ibi, Barranc de la Batalla, Alcoi.

68.5km i 835m+

Dimecres 29 d'abril:

Alcoi, Barranc de la Batalla, Ibi, Onil, Port del Canalí per Penyes Roges, Port de Banyeres, Montesol, Alcoi.

53km i 1000m+

Falta el mapa de l'interessant recorregut fet dissabte 18 d'abril per Agres, Bocairent i La Canyada, des d'on arribí a Biar, per tornar a casa amb una marxa de les rodadores: 95km i 1060m+.

I ara comença maig: un mes on faig la gran aposta. Ací pose totes les esperances. Ara és quan espere que fructifique l'entrenament de base que he fet el primer trimestre de l'any. Tot a una carta... I no comença malament. Siguem optimistes. Malgrat no haver participat de les marxes que havia marcat el grup per al primer de maig i dissabte passat, la meua estada per oxigenar-me i descansar a Penàguila ha sigut fructífera: 150 quilòmetres repartits entre dues eixedes amb un bon desnivell acumulat. He de dir-vos que quan isc tot sol, preferisc fer muntanya i desnivell que no pas llarga distància en recorreguts més plans. Se'm fa més profitós escalar ports que recórrer circuits dessaborits amb un esforç més moderat. Així les coses, aquestes dues eixides han travessat les carreteres muntanyenques de Confrides, de Collao Bixauca, d'Aitana i del Rontonar, tot aprofitant que Penàguila és una bona base d'operacions per fer entrenament pseudo-pirenaic. Ací us indique els mapes:

90km i 1900m+

50km i 1350m+

Destacar la duresa de la marxa per Tàrbena i les fortes pendents al Collao Bixauca. Pel que fa a l'escalada des de Callosa d'En Sarrià fins al port de Confrides, dir-vos que implica ascendir 750 metres en 20 quilòmetres d'escalada amb un fals pla de 3 quilòmetres després de passar Guadalest. La resta, tot cap amunt, on és ben fàcil trobar-se ciclistes afincats a la costa o estrangers que aprofiten el nostre clima benèvol per fer esport. Quant a la marxa pel port de Benifallim, l'alt del Teix i el port de Tudons, fer-vos partíceps de l'experiència de trobar-me amb els comapions del món de triatló: els germans britànics Brownlee, Edward i Jonathan, just a la parada que faig habitualment a la font de Sella. How're you? -digué jo. Fine, but it's really hot, indeed. I hope it's cooler up there! -contestà un d'ells amb simpatia. Are you going to the top? -em preguntaren. Yes, I am -els contestí. See you and enjoy! -pronunciaren mentre desapareixien de la meua vista a una velocitat descomunal. Una prova més que ací tenim un privilegi natural per entrenar. Els atletes més complets del món pujen ben a sovint la serra d'Aitana per forjar l'esperit del campió.