Preparant la QH. CARAGOL, TRAU LES BANYES

Seguisc entrenant en solitud. La proximitat de les festes de moros i cristians i les inel·ludibles trobades a la filà fan quasi impossible poder mantenir una continuïtat esportiva. Tots aquells qui ens preocupem mínimament per la dieta del ciclista som conscients de la incompatibilitat entre alcohol i rendiment físic. A més, la nit de divendres a dissabte, dormir ha sigut una odissea; la forta rinitis que tinc aquests dies no em permet pegar ull dues hores seguides. Així doncs, en tocar el despertador per tal d'acudir a la convocatòria de la grupeta, opte per quedar-me al llit i tractar de dormir una miqueta més, encara que siga. També, un cert temor a no estar a l'alçada provoca també aquesta decisió de no anar-hi i eixir després pel meu compte. No vull llastar els CBR, tot fent-los esperar al cim de cada port, especialment en una etapa com la de hui, de gran recorregut i amb tres cotes destacables: port de Beniarrés, Serra Grossa i port d'Albaida. Precaució, Pantera -em dic. Ja arribarà el moment de progressar; ara toca seguir amb l'estratègia de llaurar el fons físic i sumar quilòmetres. Finalment, m'alce tard i em propose fer Villena, tot eixint per la plana de Muro, per pujar a Agres i manprendre la carretera a la localitat esmentada. D'allà vull tornar per Biar i Onil cap a Alcoi i completar així un centenar de quilòmetres sense cap ascenció important. Rodar tranquil. Activar zones d'esforç moderades. Oxigenar un cos contaminat pels mocs i també pels excessos festius. Eliminar les toxines acumulades aquests dies. Pedalejar còmode. No forçar. Suau, Ignasi, que la salut és la prioritat.

Malgrat aquests condicionants en contra, he de dir hui fa un dia meravellós, ideal per a la pràctica ciclista, més encara si tenim en consideració els dies de pluja i vent que hem tingut darrerament. Com un caragolet, hui trac les banyes per satisfer el meu organisme amb la insolació d'un matí agradable de març que arribarà, segons les previsions, als 22ºC de màxima. Vitamina C d'origen solar i recàrrega d'optimisme, tot gràcies al nostre astre radiant. Faig una baixada còmoda fins a Muro, tot prenent-me aquest tram com a un escalfament que active suficientment el sistema aeròbic. Tot just em desvie a la carretera d'Agres i Alfafara, sent al meu darrere dos ciclistes que s'aproximen a la roda posterior. Són Paco i Toni, de Cocentaina. Toni treballa al col·lgi Claret de Xàtiva com a professor i a Paco (el de l'Orbea Avant) ja el coneixia d'una ocasió passada. De fet, fa unes setmanes vam coincidir en la grupeta durant un recorregut de dissabte de matí. Aquesta és una d'eixes casualitats que s'agraeixen, ja que rodar durant quatre hores tot sol fa una mica més pesada la rutina del ciclista. Una conversa distesa i despreocupada fa entretingut el recorregut per la vessant nord de la Mariola. Després, una vegada immersos en les rectes que uneixen Bocairent, Banyeres, Beneixama, Camp de Mirra, la Canyada i Villena, ens avança un ciclista que roda fort. Té bona pinta -pense. De sobte li dic a Toni que no solte la roda, ja que ell va davant. Em fa cas i ens enfilem a l'estela d'aquest corredor. Una bona estona seguint-lo i ja ens han pujat les polsacions. El vent és fluix, però ve de cara, així que ens ha anat bé que aparega algú solvent que faça de galgo. En determinat moment, prenem la decisió d'entrar a relleus. No era la meua intenció, perquè no volia haver de posar-me a treballar hui d'eixa manera, mes  és inevitable acabar sent solidari per repartir-nos l'esforç. Ni tan sols amb els relleus, aquest ciclista desconegut s'immuta ni diu cap paraula. Ni "bon dia", ni "què tal?". Res. Callat i a la seua. Segueix els relleus, encara que aviat es posa davant i tira encara més fort. És un bon rodador, clarament, atés que va ben acoblat a la bicicleta i no mou cap altra cosa que no siguen les cames. El cos, en perfecta alineació i una bona cadència. Segueix aprentant i Paco i jo ens mantenim a roda, però prompte veiem com Toni abandona. Cride a Paco per avisar-lo que el seu amic s'ha quedat arrere i l'esperem. Si realment volia despenjar-nos, ho ha fet al lloc adient, tot aprofitant un repetxó per imprimir un poc més de potència, si cap. Veig anar-se'n el ciclista immutable mentre s'apropa Toni per tornar a la distesa conversa fins que arribem a Villena, on els meus acompanyants decideixen tornar ja cap a Cocentaina pel mateix camí que hem vingut.

Dissabte 28 de març: Alcoi, Cocentaina, Muro, Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres, Beneixama, Camp de Mirra, Canyada, Villena, Biar, Onil, Ibi, Barranc de la Batalla, Alcoi. 105km i 1140m+.

Torne novament a la solitud, relaxat, animat pel bon dia que fa, satisfet d'haver compartit quilòmetres amb aquests dos contestans tan afables i tranquils. Travesse la ciutat amb precaució i assaborint la vida urbana que s'alena els dissabtes de matí. La gent camina sense pressa, fa conversa, entra als comerços, pren algun refrigeri... Una vegada deixe Villena, agafe la carretera que porta a Biar. M'espera una recta de 8 quilòmetres traçada amb tiralínies, d'una pendent mitjana que està entre el 2 i 3%. Un tram molt psicològic, ja que m'esperen vint minuts a pinyó fixe sense cap irregularitat. Recte i constant. Geometria bàsica aplicada al ciclisme. A la fi de la recta hi ha Biar i el seu Castell. Aquesta imatge actua com un miratge, de forma que sembla que el poble no s'aproxime mai i es mantinga persistentment distanciat. De fet no pareix que m'aprope per molt que pedalege, com a un somni on el protagonista no avança per molt que ho intente. Els bancals d'oliveres i d'ametlers en flor flanquegen el meu recorregut fins que, amb actitud serena, entre al poble. El travesse i corone el portet. Aprofite ara per menjar un plàtan alhora que em lleve la roba llarga per acabar de curt el traçat que queda entre aquest alt i la ciutat d'Alcoi. Hui faré aquesta distància per la carretera que uneix Onil i Castalla amb Ibi, amb la intenció de seguir amb l'estratègia d'evitar els desnivells i finalitzar havent fet un esforç de baixa intensitat. Inserit ja en aquesta carretera, trobe un grup de tres ciclistes d'Ibi amb qui continue fins a la seua ciutat natal. Bon ritme el que porten i bona roda la del corredor capdavanter. Un altre repetxó on estic a punt d'abandonar, però persistisc per fer així una sèrie en zona 6, tot superant les 185 polsacions. Un tram en esforç anaeròbic per despertar la renovació cel·lular i activar el progrés en l'entrenament. Serà només un minutet. Així ho féu també dimecres passat, quan a falta d'un quilòmetre per coronar el Canalí em passà un ciclista a qui seguí la roda, situació que provocà que entrara en una sèrie d'esforç per damunt del llindar anaeròbic.

Setmana, doncs, d'entrenament moderat, amb algun moment puntual s'intensitat esportiva. 160 quilòmetres més queden apuntats per tancar un mes de març que supera de forma destacable les distàncies completades els mesos de gener i febrer, tal i com indica la gràfica proporcionada per la web GarminConnect. El dia allarga, la llum solar es prolonga i les temperatures, finalment, van atemperant-se. Això ajuda. Comparat, també, amb els darrers sis mesos, criden l'atenció aquests últims 30 dies d'entrenament, ja que sóc el primer sorprés en vore que des del mes de setembre no havia fet més de 600 quilòmetres. Ara mateix, emperò, si mire endavant, és probable que a l'abril no puga superar aquesta marca, atés el viatge que em dispose a gaudir en pocs dies i ateses les festes de Sant jordi, que també ocuparan el seu temps. Malgrat tot, no sóc d'aquells qui es queixen de no poder entrenar. Tot el contrari, la felicitat radica en l'art de saber compaginar tots els plaers que ens ofereix la vida. Ja buscaré moments entre mig, dies solts, buits on ubicar eixides amb la meua bicicleta... De segur. Aprofite la fi d'aquest trimestre ciclista de 2015 per acomiadar-me de vosaltres temporalment. Gràcies per llegir-me.

Salut, força i noblesa!