Preparant la QH. 1000K

Si en un article anterior us parlava de saber compaginar la bicicleta amb altres àmbits de la vida, aquest cap de setmana ha sigut un clar exemple. Divendres ens aplegàrem a una finca de les Deveses, a Dénia, amb una colla d'amics ben estimats. Tres parelles amb els respectius fills ens hem dedicat a menjar, beure i disfrutar de la companyia mútua. Divertiment, alegria i esbarjo. Tot adreçat amb varietat de queviures, cervesa, vi i gin tonic. Certament, l'amistat és un apartat de la vida irrenunciable. Però no podia renunciar tampoc a practicar el ciclisme, més encara després d'haver plogut a Alcoi aquests dies passats i no haver pogut traure la màquina a passejar. Així doncs, diumenge, després del desdejuni, em dispose a vestir-me amb el maillot taronja, deixe amanida la maleta que haurà de portar al cotxe la meua muller i m'acomiade  dels amics amb una forta abraçada.

I de nou tot sol. Contrasta aquesta sol·litud al damunt de la bici amb aquests dos dies de relació humana continuada. Cert alliberament m'esdevé tan bon punt comence a pedalejar. Podria dir que és ja una necessitat per a mi aïllar-me del món de tant en tant. Aquest esport m'ho permet. El ciclisme em convida a fer reflexió i a practicar l'autoconeixement. Així que li done cert nivell d'espiritualitat, malgrat la imatge competitiva i materialista que aporta la televisió i el negoci que l'envolta, com a tants i tants esports acutalment. Mamprenc de seguida la carretera en direcció a Oliva i em colpeja el vent de cara. Prompte, però, gire a esquerra per agafar la carretera que em conduirà a Pego. Ara el vent és lateral, entre moderat i fort, però tinc l'esperança que en endinsar-me en el congost de la Gallinera puga anar més protegit. M'adone ara que estic travessant el parc natural de la margal de Pego-Oliva, un espai natural protegit, inundat d'aigua, que s'ha format aprop de la desembocadura del riu Serpis. Deduisc, doncs, que el recorregut ciclista de hui constitueix la visita als punts final i inicial del riu que naix a la vall alcoiana. El vent esmentat mulla la meua galta amb la humitat procedent de la marjal, alhora que em trasllada un agradable aroma a joncs i minerals procedents del fanc.

Arribe a Pego amb bones sensacions, havent fet un escalfament adient, donada la poca pendent d'aquest tram i la frescor de les cames a aquestes hores del matí. Sorteje la població per la vessant nord i busque la carretera que porta a l'Atzúvia. Continua la carretera amb poca pendent i el vent va minvant a mesura que m'endinse cap a l'interior. Passada aquesta població comença el municipi de la Vall de Gallinera, un agradable recorregut d'ascenció moderada, sense pendents dures ni exigència topogràfica. Hui, atesa la meua condició d'organisme ressacós, m'ho prendré amb calma i tractaré de gaudir de la pujada amb pausa i esmerada tranquil·litat. Així ho faig i em deixe portar pels pensaments sobre les dures batalles que hi hagué just a aquestes muntanyes entre els exèrcits d'Al-Azraq i el Rei Jaume I, huit segles enrere. Entenc perfectament la forta resistència del visir musulmà en abandonar aquests paisatges, dels quals és tan fàcil caure enamorat. Faig la pujada a l'aguait per si veig una font on reomplir el bidó d'aigua. Ben indicada, en trobe una ja passada la vila d'Alpatró. M'ature per fer l'operació, cosa que difícilment podria fer si anara acompanyat de la grupeta. Així que aprofite que vaig tot sol per gaudir d'aquests moments de reconeixement de l'entorn i parada en el temps, que ja vindran jornades ciclistes més competitives els propers mesos. Acabe l'escalada al port de Margarida a baixa intensitat i m'ature dalt per menjar una barreta i un plàtan sota un ametler en flor.

A partir d'aquest punt, el traçat es modifica, ja que baixaré un bon tros per arribar a Planes de la Baronia, a la vall de Perputxent, i després hauré de continuar fins a Benimarfull, tot seguint un traçat irregular i trenca-cames. D'ahí a Muro i, ara sí, amb vent a favor de Tramuntana, aproximació a la ciutat d'Alcoi. En total, seixanta quilòmetres ben agradables que marcaran una efemèride al meu bagatge de 2015: mil quilòmetres d'entrenament acumulats, un discret inici per fer base en la preparació de la Quebrantahuesos.
Saluta, força i noblesa!