QH: SOTA ZERO

Una onada de fred polar envaeix la Península Ibèrica. Temperatures sota zero protagonitzen les nostres eixides aquesta setmana. L'organisme del ciclista pateix la falta de tonificació muscular. Les mans perden la sensibilitat. Els dits fan mal. Les oïdes s'atabalen amb el soroll del vent. El mestral i la tramuntana no permeten que el sol tempere l'atomosfera. Cal eixir ben abrigat: barret al cap, braga al coll, doble guant a les mans, samarreta tècnica adherida a la pell, equipatge d'hivern, funda als peus, pàgina de periòdic al pit a primera hora del matí.

Aquest dissabte ajornem l'hora d'inici. Els amics queden a Cocentaina a les 10h per pujar a Alcoi, al punt de trobada habitual, a les 10:30h. A aquesta hora, per sort, el termòmetre ja no marca temperatura negativa a la ciutat. Tot i això, perssupose que en el tram que travessa el Barranc de la Batalla fregarem tempratures sota zero. Així és. I la mitjana del mercuri de tota la ruta, després de 88km i 3hores amb 26 minuts, no supera els 2'5º. Condicions que evidencien l'afició que tenim els de la grupeta per aquest esport i la motivació extra que ens ha reportat la inscripció a la Quebrantahuesos. Assomem el morro adalt del Barranc per decidir el recorregut final, tenint en compte que no ens aturarem a esmorzar i ho farem tot seguidet. Finalment farem Onil i Castalla. Una bona ruta, sense ports de muntanya, sense altitud, marxa ràpida, de plat i a roda. Barreta energètica a la butxaca i mig plàtan.

A mi se'm fa curta aquesta opció. Hui tenia pensat fer més quilòmetres. Dubte sobre què fer i espere a vore com evoluciona el matí. El ritme és dur, anem bastant ràpid. Tant que Betinni es queda per l'altet d'Ibi. L'esperem al poble esmentat. Continuem tots plegats cap a Onil. Poc abans d'arribar m'adone que portem una mitjana de 27km/h. No està gens malament per a ser principi de febrer, però la gent està famolenca. Ací ningú no perd el temps. Açò és un veritable entrenament, amb polsacions altes i treball muscular. Cal parar molta atenció. Som huit membres que circulem emparellats pel marge dret de la carretera i hem de superar rodones, semàfors, passos de zebra i, en definitiva, conviure cívicament amb els vehicles i vianants a cada població. El respecte mutu és la millor alternativa. I d'entre aquests huit ciclistes n'hi ha un a qui vull donar la benvinguda a la sèrie d'entrenaments que farem fins a juny. Es tracta de Manolo JR; un superclasse que ens visita hui des de Suïssa i que ens acompanyarà en la cita amb la QH. No cal que diga que no és l'únic repte que té al cap. Ha estat admés a l'Utra Trail del Mont Blanc... No tinc paraules.

7 de febrer: Alcoi, Barranc de la Batalla, Ibi, Onil, Cantera, Castalla, carretera de Tibi, Ibi, Barranc de la Batalla, Regadiu, Benifallim, Benilloba, Rebolcat, Alcoi. 88'3km a 25'6km/h. Desnivell acumulat de 1357m+.

Quan arribem a Castalla, reduisc un poc la marxa. Em pose a la nevera (a cua de grup), menge, bec i rumie què fer en tornar. Calcule que arribarem a les 13h a Alcoi. Dispose d'una hora per allargar, així que decidisc que trencaré a dreta quan hàgem passat el Barranc de la Batalla. Faré el Regdiu, per accedir a Benilloba i pujar el Rebolcat. Vaig fent càlculs sobre la marxa i crec que ixen els comptes.

Intensitat. Aquesta és la paraula que defineix el ritme a què estem rodant hui. Per qüestions de solidaritat, i malgrat les meues deficiències en potència muscular, passe davant en alguns trams per rellevar i repartir la feina. Se'm fa dur tirar del grup i m'he de concentrar per portar la millor biomecànica possible i rodar en postura aerodinàmica. Aquesta duresa me la prenc com un entrenament constant en zona 5, en subumbral, per tal de traure el màxim profit a la sessió de hui. Com bé li dic a Pedro en algun moment de la marxa, hui és un bon exemple de treball en equip, el qual demostra també el gran benefici que el grup aporta a l'individu. Simbiosi entre el treball personal i l'ajuda dels altres per aconseguir objectius comuns. Som un equip cohesionat. Només queda l'assignatura pendent del nostre bon amic, qui torna a despenjar-se de tornada per Ibi. Ens deixa anar i ens demana que no l'esperem per seguir al seu ritme. Aquesta situació em fa pensar que haurem de revisar el nostre concepte de cohesió grupal i, també, remirar-nos "el manual".

Tal i com havia calculat, a les 13h estem ja al Barranc de la Batalla, així que gire direcció a Benifallim i abandonde la grupeta per continuar en solitari. Vull aprofitar al màxim aquest matí, així que seguiré una hora més. Després de coronar la Font del Regadiu, continue fins a Benifallim i gire a esquerra per accedir a Benilloba. No recordava que hi ha una rampa al 20% poc abans del creuament! Arribe a la carretera del Rebolcat i gire a esquerra. Venen ara 6 quilòmetres d'escalada. Un bon port que costa pujar. La principal dificultat que li trobe és la falta de regularitat en les pendents. S'intercalen contínuament trams de fals pla amb pendents superiors al 7%, de manera que és difícil trobar un bon ritme. Ací tornen a baixar les temperatures i és que ara el vent a girat a Tramuntana i aquesta carretera presenta algunes ombries. Arribe a casa satisfet i devanit. És d'aquelles jornades de ciclisme on tinc la sensació que ho he donat tot, que m'he extasiat amb l'esport... malgrat el fred polar.

Per cert, dimecres, l'únic dia que he pogut eixir aquests dies d'entre setmana, he tornat a fer la ruta a Onil que us vaig marcar en el darrer article: 51km a 23km/h de mitjana amb vent fort de Mestral, el qual em complicà molt la marxa. I amb temperatures sota zero la segona meitat de la ruta... dolor als dits... dutxa ben calenta.