Preparant la QH. EL VENT EN CONTRA

Dissabte de matí. 7:15h. Sona el despertador. M'alce. Vaig directe al menjador i mire a través de la finestra. El vent i la pluja colpegen el vidre amb força. Torne al llit sense pensar-ho. Dorc dues hores més i passe un matí de dissabte apacible i tranquil a casa. Això sí, certa frustració m'aclapara per no poder practicar aquest meravellós esport. Em dic a mi mateix que tinc tota una vida per davant per gaudir de la bici, així que m'ho prenc amb filosofia. Potser demà... Diumenge de matí. 9h. Continua el vent. Bufa amb força, però hui he d'eixir. Em dispose a desdejunar. Mentre ataque el menjar mire el mòbil. Manolo està disposat a fer marxa. Arrancarà a les 10h. Ja som dos bojos -pense jo. Li envie un comentari pel whatsapp. Quedem a les 10:30h a la rodona de Germain. S'apunta també Bettini, qui s'anima en vore el fil de discussió.

Quan ens trobem tots tres, comentem que cal molta afició per eixir un dia com hui. Sí, és veritat. Malgrat no ploure, està previst vent de mestral d'entre 25 i 60km/h. Un vent fred, que talla la pell de la cara i que no deixa que les temperatures superen unes poques unitats positives. Cap problema, pense jo. Les hem passat molt putes moltes vegades. Hui és un d'eixos dies que assaonen el ciclista. Un bon entrenament, atesa la climatologia. Les condicions en contra, del tipus que siguen, han de ser preses com a factors d'entrenament que preparen el ciclista per a superar les eventuals crisis en plena cursa els dies assenyalats. Ni el vent, ni la pluja, ni la neu, ni el fred ens han d'acorvardar. Cal precaució, és clar, sempre en aquestes circumstàncies, ja que una ràfega de vent ens pot tombar en qualsevol moment, però tractarem de seguir algun recorregut protegit del mestral. Una altra opció és rodar en pla a favor del vent i que el tram en direcció contrària es faça ascendint a sotavent, com ara un port de muntanya orientat a xaloc (sudest). Concloem en fer finalment marxa en direcció a la Finca Seguró i escalar Tudons. Passada aquesta cota, en tot el camí de tornada, no podrem evitar trobar la forta oposició del Déu Èol.

El recorregut per la CV-785 fins a Penàguila, que passa pel Regadiu i la població de Benifallim, se'ns fa apacible amb l'empenta del vent a favor. L'escalada al Safari per la carretera del Collao demostra estar ben protegida en dies com hui, de manera que podem pujar a bon ritme i sense sorpreses. Passat ja el Safari d'Aitana ens meravellem una volta més pel paisatge (i mira que hem estat ací innumerables ocasions). Hui, per a goig nostre, el vent a netejat l'atmosfera i la visibilitat és màxima. Podem albirar la mar amb perfecta nitidesa i el recorregut visual que travessa el bosc mediterrani que porta a Relleu i Sella.

Descendim amb precaució i fem la pujada a Tudons a ritme intens. Un Manolo amb condició física extraordinària estira la grupeta fins a acabar despenjant a Paolo i un quart convidat desconegut, qui prompte acaba abandonant. Aconsegisc mantenir-me emparellat en cap de cursa, però val a dir que ho faig fregant el llindar anaeròbic. No és una mala notícia vore'm en eixa situació de dificultat a nivell cardiovascular, ja que situacions con aquesta són per a mi un bon entrenament en zona anaeròbica, situació que s'ha mantingut durant un parell de minuts, a un quilòmetre del final. Cal preparar el metabolisme per a les situacions límit que de segur viurem a la Quebrantahuesos. No esperem molt per reagrupar-nos amb Bettini i tot seguit fem el descens a Alcoleja. Adalt és ben tècnica la baixada, especialment per les ràfegues que amenacen de tombar-nos. L'aproximació al poble és més senzilla per la protecció de la zona baixa de la carretera. Més endavant, passat el bar Stop, arrepleguem vells coneguts del ciclisme de la nostra comarca per tornar a casa agrupats, circumstància que ajuda a anar ben protegits. Un exemple més dels beneficis del ciclisme en grup, sobretot en dies com hui, tan desapacibles. En total, 55km des d'Alcoi (suma-li'n 15 al contestà), a 21km/h (raonable amb l'oratge de hui) i un desnivell acumulat positiu de 1264m. Un bon entrenament.

Pel que fa als dies d'entre setmana, dues eixides a primera hora de la vesprada fetes tot sol i que us presente més avall:

Dimecres 28 de gener: Alcoi, Salt, Montesol, pujada a la Venta el Cuerno, descens a Onil per l'Aracaeta, rodona de Castalla, Ibi i accés a Alcoi pel Barranc de la Batalla. 52km a 24km/h. A ritme moderat de crono.

Dijous 29 de gener: Alcoi, pujada al Rebolcat, baixada a Benilloba, ascenció a Benasau, creuament a dreta per travessar el riu Frainos, Alcoleja, Penàguila i tornada a Alcoi pel Regadiu. 36km a 21km/h. A ritme de recuperació.

En total, una setmana que pintava malament per les previsions del temps, però que he pogut superar amb una discreta suma de 143km, que queden afegits al total del mes de gener: 676km. Suma i segueix... La setmana que ve, més.

Salut, força i noblesa!