divendres, 2 d’agost del 2019

EL MÈTODE: Dr. Jekyll i Mr. Hyde

A hores d’ara, el Dr. Jekyll s’ha convertit en Mr. Hyde. Tot començà amb l’experiment de laboratori on vaig programar sis mesocicles d’entrenament per tal d’aconseguir aquesta transformació. Les suaus i disteses sessions esportives que van formar part del període de base han esdevingut ara recorreguts de muntanya amb exigents sèries d’esforç, alta intensitat i perfils d’etapa amb grans desnivells acumulats. M’he inoculat la droga: una calculada barreja d’entrenament, descans i nutrició. Un entrenament basat en la periodització i l’augment progressiu de la càrrega d’esforç, un descans fonamentat en el cicle circadià natural de la son i una nutrició arrelada en la dieta mediterrània, on no ha faltat la fruita, les verdures, els llegums, la carn, el peix i l’oli d’oliva de producció pròpia.
Sóc un altre. Sóc Mr. hyde. Més agosarat, més determinat, més irreverent inclús. Temporalment, m’arriscaré a viure en els límits de les possibilitats humanes, de la meua pròpia predestinació genètica i de les limitacions autoimposades.
Finalitze el calendari esportiu previst amb un raonable 90% d’acompliment, el qual ha transcorregut entre gener i juliol, amb dos microcicles de descans actiu entre períodes específics.

La participació en la marxa 4CIMS del passat 7 de juliol ha servit com a presa de contacte amb l’alta muntanya pirenaica i l’oportunitat de provocar una adaptació fisiològica als ports de gran llargària, com ara la Creueta o Coll de Pal. Aquesta diada ciclista ha suposat l’acumulació de 3600 metres de desnivell positiu, el qual m’ha posat en previsió de les crueltats que amaga el Pirineu.
L’última setmana programada entre el 15 i el 19 de juliol ha inclòs tres sessions d’entrenament que han suposat una sobrecàrrega fisiològica, en haver implementat etapes amb desnivells que superen els dos mil metres d’ascensió acumulada i més de 5 hores continuades en solitari.
La quinzena prèvia al 4 d’agost m’ha servit per aplicar el tapering off, on les sessions s’han reduït entre el 50% i el 80% del volum aplicat al sisè mesocicle. Menys quilòmetres, menys desnivell acumulat, menys càrrega, però més intensitat, tot mantenint la zona 4 (augment del FTP) en cada escalada en sèries de 15 minuts. Ací, l’objectiu ha estat reduir la saturació de l’organisme alhora que  mantenir o millorar el llindar funcional de potència. Cal arribar fresc, però amb el punt de forma i, si pot ser, donar la benvinguda a la supercompensació. Els valors de potència llindar han augmentat de forma constant des dels 214W del mes de gener fins als 238W obtinguts a la fi del període d’entrenament. Això significa una variació en la potència relativa d’entre els 3,25W/Kg i els 3,79W/Kg, el qual m’ha permés de progressar des de les posicions de ciclista moderat o 4a categoria fins al perfil de ciclista bo o 3a categoria. Siguem humils: ben lluny dels 6W/Kg dels professionals de classe mundial.

El darrer dissabte he participat en el Tour del Sarvatxo, una bona manera també de retrobar-me amb les sensacions dels esdeveniments de la societat ciclista del País Valencià meridional, de la comparació amb els altres, del picapunt, de l’adrenalina, del risc, de la tècnica de carrera i de l’autoexigència en cada escalada inclosa en el perfil de ruta.
En aquest moment, he acumulat més de 6500 quilòmetres i he superat les 270 hores al damunt de la bicicleta. Les puntuacions de càrrega d’entrenament han basculat entre els moderats 1000 TSS del primer mesocicle de base fins als gairebé 3000 TSS acumulats en cadascun dels dos últims mesos de treball específic.
Sí. Crec en el mètode. Estic preparat. La Purito Andorra 2019 superarà els 5200 metres d’escalada i, segurament, suposarà pedalejar entre huit i nou hores. Sense cap tram pla, hauré d’ascendir un port de categoria especial, 4 colls de primera i un de segona. Francament: no us ocultaré els meus dubtes. Els pendents esgarrifen. Els percentatges de les rampes fan tremolar. L’acumulació de desnivells és radical. Les tempestes elèctriques venen de camí. Emperò, crec en el mètode. Estic amanit. L’experiment científic ja no té camí enrere. Està tot calculat, mesurat i enregistrat. El provocador... el tendenciós... l’irreverent... l’insensat... l’imprudent... el vigorós... l’impetuós Mr. hyde té el desig irreprimible d’escalar muntanyes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada