diumenge, 5 de març del 2017

EL JO CICLISTA: El perfil de potència

Al capítol anterior us explicava les dues primeres fases per a la definició del "jo ciclista". Es tractava, inicialment, de l'adquisició i instal·lació d'uns watímetres als pedals, la comprovació del seu bon funcionament durant vàries eixides amb la grupeta i, posteriorment, la realització de la prova de potència de 20 minuts (endavant 20') en etapa individual. Obtingut aquell valor (FTP de 3'34 W/Kg), ja podia saber en quin punt de forma estic respecte als estàndars internacionals (ciclista moderat).

Hui entrem a la tercera fase, que consisteix a realitzar tres proves més: 5 segons (5'') a rebentar-ho tot com si s'acabara el món, 1 minut (1') a tope i alenant com un porc senglar en estampida i, finalment, 5 minuts (5') al màxim rendiment possible. En tots tres casos, queda clar que he de donar-ho tot, per tal d'esbrinar realment fins on puc arribar sobre la bicicleta en esforços explosius i d'altres de resistència o fons.

 
El passat dimarts 21 de febrer vaig fer un escalfament a la meua etapa fins al Sopalmo d'Ibi. En entrar a la via de servei, tenia el tram d'asfalt idoni per a fer els tests de 5''. Ho dic en plural perquè la meua intenció era fer intervals de 5'' a màxima potència cada 2 o 3 minuts, per tal d'obtenir el millor registre de potència mitjana. No fou gens fàcil, ja que calia prémer el botó d'interval del ciclocomputador, tot pedalant al màxim, comptar els 5 segons i pausar amb el botó d'interval novament. Després de distints intents (sempre a plat), el millor resultat marcà 534W absoluts (interval 4 de la figura). 
 
El mateix dia vaig provar a obtenir el resultat per al test d'un minut, però després d'observar els registres no ha sigut el millor valor històric després de l'etapa de la setmana posterior on acabaria obtenint valors més alts, així doncs, esborre el valor. Supose que havia acumulat fatiga amb els repetits esprints de 5'' que vaig fer per la via de servei d'Ibi. Vaig ser conscient d'això a l'endemà, quan vaig notar que les cames havien produït lactat. Prova clara que no estic acostumat a nivells de potència de caire neuromuscular.
Interval 4 de 5'. Resultat: 185W. Interval 7 de 1'. Resultat: 300W. Data: 28/2/2017  
Ahir, però, a l'etapa que feu amb Betinni, em tornava a trobar amb forces per fer aquesta prova d'un minut, però volia reservar-la per al tram final del Buixcarró, ja que els pendents són durs i puc fer un últim minut a tope obligat pel 10% d'inclinació. Abans d'això, quan ens trobàvem en plena escalada a Agres des de Muro, i en calcular que estava a 5 minuts del final, m'ho viag prendre a pit i apretí les dents per fer el test de 5'. Em vaig acomiadar del meu amic i pují el ritme de forma progressiva. No volia petar, perquè 5 minuts es poden fer durs, així que vaig guardar una mica per al final. Tot just arribar al punt més alt, el creuament d'Agres, havia passat ja el temps. Resultat obtingut: 259W absoluts de potència mitjana (split 4 de la figura adjunta).
Em crida l'atenció la precisió amb què puc situar-me al límit de les meues forces en proves com aquesta, ja que la mitjana de batecs de cor fou de 183ppm en la prova de 5' i de 180ppm en la de 20'. És sorprenent com la meua fisiologia cardiovascular se situa en mitjanes que estan tot just a les portes del llindar anaeròbic en aquestes dues proves de potència.
La resta de l'etapa fou un passeig fent barsella amb el meu col·lega i ciclisme de transició fins a Banyeres amb la molèstia del vent, això sí. En pujar el Buixcarró per la carretera antiga, vaig trobar un bon punt d'escalada a ritme de fons per tornar a tonificar el cos. Tot just reprendre la carretera nova, em vaig llançar com un descosit per tal de provar de fer un minut al límit de les meues forces. Resultat obtingut: 300W (split 7).

Veient tots aquests valors de potència, la lògica em diu que ho he fet bé, perquè he desenvolupat un watatge major com més curt és el test, de manera que hi ha una línia descendent en la meua potència desenvolupada com més llarga és la prova. Tot està a dins del que em diu el sentit comú.
Novament, caldrà dividir aquests valors per la meua massa corporal i obtenir les potències relatives, que són les que em situen a la realitat de la meua condició física com a ciclista.

Prova de 5'': 8'34W/Kg
Prova de 1': 4'68W/Kg
Prova de 5': 4'04W/Kg
Prova de 20': 3'51W/Kg

Destaca la prova de 5'' respecte a la resta, que estan bastant agrupades, ja que en un temps tan curt és relativament senzill incrementar la potència a valors molt elevats.

Ja només queda anar a la referència bibliogràfica per comprovar quin tipus de ciclista sóc. L'estàndard de les valoracions de potència determinen primerament el nivell a la classificació mundial (test de 20' descrit a l'article anterior), però les altres proves més curtes (5'', 1' i 5') el que pretenen és determinar el tipus de ciclista: tot terreny, velocista, contrarrellotgista, escalador, ciclista de ritme constant o ciclista de persecució (tot a dins del nivell de ciclisme que em correspon: ciclista moderat a hores d'ara). Tot plegat, podré definir el meu perfil de potència. El nivell a què estiga en cada una de les proves determinará un línia a la taula de classificacions. Una línia horitzontal (tot terreny), ascendent (contrarrellotgista-escalador) o descendent (velocista), per nomenar els perfils més habituals. Podré saber, aleshores, quin és el meu perfil acurat amb total seguretat, a més de determinar quins són els punts forts i febles.
Doncs bé, consultada la bíblia de l'entrenament amb potenciòmetre, em sorprén comprovar que les proves de 5' i 20' es troben emparellades al nivell moderat que us comentava anteriorment. Emperò, l'ànima en cau als peus quan veig que els valors de 5'' i 1' es queden fora de la llista. Ni tan sols arribe als valors considerats més baixos (ciclista no entrenat). No crec que m'haja equivocat amb les proves ni amb les mesures. Simplement, amics, no tinc res a fer en els esprints i els canvis de ritme a alta velocitat. Res de potències elevades ni ritmes explosius. Cal assumir-ho. Són els meus punts febles.


Arribe a la conclusió que sóc un ciclista de fons o gran fons, qui durant aquests anys ha desenvolupat una remarcable resistència a la fatiga en escalada i en etapes molt llargues de muntanya, però que sóc nul en qualsevol cursa on calga la velocitat i la potència neuromuscular. Els meus músculs s'ha desenvolupat per a l'esport de fons: fibres llargues de contracció lenta dissenyades per als grans desnivells i les llargues distàncies. A hores d'ara, el càlcul automàtic que fa el Garmin determina que tinc un VO2 max de 49ml/min/kg. Aquest sóc jo. Si busque els valors típics a les taules de referència, sembla que estic en valors molt bons, com correspon a un ciclista de fons, contrarrellotgista o de resistència. Emperò, res a vore amb els 88'2ml/min/kg de Chirs Froome.





La quarta fase per a la definició del "jo ciclista" consistirà a explicar-vos alguns conceptes relacionats amb la potència i que serveixen per determinar el nivell d'entrenament i de progressió entre sessions esportives: potència normalitzada, factor d'intensitat i puntuació de càrrega d'entrenament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada