La Clàssica de Tàrbena

Parlar de Tàrbena és referir-nos a una particularitat molt especial del mapa valencià. Es tracta un poble situat a la muntanya, molt aprop de Coll de Rates, però a la vegada pròxim a la mar Mediterrània. Indret privilegiat per a les excursions i rutes de muntanya, així com per a la pràctica del ciclisme, ja que a banda del Coll de Rates, està a no res de Callosa d'En Sarrià, que serveix de camp base per escalar amb la bicicleta fins al port de Confrides, vint quilòmetres més enllà. Aquest poble ofereix una altra peculiaritat, en aquest cas de caire idiomàtic, atés que després de la reconquesta cristiana fou repoblat per habitants balears; sorprén, de fet, escoltar l'accent salat dels taverners que ens acompanyen mentre esmorzem (si és hivern) o sopem (si és estiu) al bar.

En aquesta ocasió, la ruta marcada correspon a l'eixida des de Penàguila, poble d'interior situat a quinze quilòmetres d'Alcoi, on estiuegem el meu company de fatigues Óscar i jo.Tenim batejat aquest recorregut com a "clàssica de Tàrbena", perquè és habitual que la realitzem sempre que ens trobem a Penàguila... no falla mai... és un clàssic. Habitualment la fem en sentit horari, de manera que accedim a Tàrbena des de Castell de Castells i tornem per Castell de Guadalest. La primera dificultat (ben exigent) és el tram que uneix el poble castellenc amb Tàrbena, ja que es tracta d'una elevació irregular, on es fa difícil mantenir una ritme constant. En deixar aquest poble, aviat ens trobem pendents que arriben al 15% i no parem de muntar fins a arribar a una zona de tobogans ben divertits que precedeixen l'arribada a Tàrbena. Per cert, per accedir a aquesta població i fer l'obligat descans, cal baixar abans uns quilòmetres i en el creuament prendre la carretera a dreta (a esquerra quedaria Coll de Rates). Aquesta fotografia il·lustra un moment d'esbarjo a la font del poble.

Des de Tàrbena, i amb la panxa plena, descendim fins a la cota més baixa, d'uns 200 metres d'alçària sobre el nivell de la mar. A la gràfica topogràfica es veu com, en passar aquesta cota, comença la nostra escalada, molt suau a l'inici, mentre travessem Callosa, fins a arribar al quilòmetre 60. A partir d'ahí tindrem 20 quilòmetres per gaudir d'una escalada dividida en dos trams, ja que a Castell de Guadalest ens trobem un fals pla que precedeix el tram final de la muntada. Arribats a eixe punt rRecuperem l'alé, ens alimentem amb alguna fruita o gel, bevem, oxigenem les cames, abaixem el ritme cardíac i manprenem els darrers huit quilòmetres que ens conduiran al Port de Confrides. Des d'ahí, tot baixada -de les que agraden als intrèpids sense por- fins al riu de Penàguila; i a rodar mentre reciclem l'àcid làctic de les cames i fem la darrera xarrada per acomiadar-nos.

En resum, una ruta exigent (com no!?) que acumula vora 1800 metres de desnivell positius en 88 quilòmetres de terreny irregular i paisatge imponent de muntanya. Pura muntanya alacantina!

 

Anàlisi completa de la ruta ací