Hui és un dia ventós. La pàgina oficial de l'Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET) dóna avís de vent i no tinc ganes de pedalejar mentre em debat entre un bac i mantenir-me en equilibri. En dies així, si he tingut l'agoserat desig de fer ruta, tinc la sensació de viatjar com una fulla portada pels deitjos meteorològics.
Tot açò em recorda la ruta de dissabte passat, més apacible, amb un vent de moderat a fluix de llebeig i que només vaig percebre com a vector-força en contra a la tornada cap a casa des de Xàtiva.
Sortírem d'Alcoi i arreplegàrem els amics de Cocentaina, per travessar el Comtat i endinsar-nos en les comarques centrals valencianes de la Vall d'Albaida i la Costera. Em cridà l'atenció un tram de camí d'hortes esfaltat que enganxàrem a l'alçada d'Aielo i que ens portà fins al portet de l'Olleria, molt curtet per cert. La baixada d'aquesta elevació és ben interessant, d'una banda perquè està ben arborada en ombria i, d'altra banda, perquè és molt tècnica i reservada només a caminants i ciclistes. Una vegada abaix, només calia rodar suau per travessar Canals i aturar-nos a Novetlé, la llar dels jubilats del qual fou la seu del nostre acostumat esmorzar. Xarrades, acudits, bromes, consells nutricionals, intercanvi d'impressions sobre el dopatge... De tot es pot arribar a parlar mentre rosseguem els entrepans i punxem a les amanides.
La tornada fou accidentada: dues punxades d'un company de ruta, reparació del canvi d'un altre i un retard de 30' amb el grup del davant. Tocava remuntada per no fer esperar els de la primera grupeta i ho havíem de fer en plena assenció a la Serra Grossa de Xàtiva i després de bavejar veient bicicletes a la famosa botiga de Sanchis de la capital de la Costera. Tocava fer aquesta cacera al grup capdavanter suportant un vent de cara que, a mi especialment, em recordà que el meu cos és per a escaladors en dia anticiclònic i no per a dies de vent en contra i treball de potència amb plat gran. Al cap en Raimon i la seua cançó "Al vent". Sonava i sonava com a font d'inspiració. Com sempre, situacions com aquesta et fan més humil i sabedor de quines són les teues limitacions. Podeu vore al gràfic com al quilòmetre 60 (eixida de Xàtiva) se'ns presenta una ascenció discontínua però persistent fins al cim del port d'Albaida, que ara pujarem per la cara nord. Una vegada més, el benefici del grup i de la solidaritat dels uns amb els altres fa que malgrat els esdeveniments en contra i les imprvisibles interrupcions, arribem a casa a una hora prudent per dinar amb la família després d'una reponedora dutxa.
Salut, força i noblesa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada