Comence hui amb un viatge llunyà, més enllà de les comarques meridionals, centrals i valencianes del sud, on practique el ciclisme habitualment. Me'n vaig als Pirineus i a una etapa que tinguí el plaer de compartir amb un grup de trenta ciclistes aficionats d'arreu d'Espanya.
Podria expressar aquella frase tan habitual que diu que escalar el Tourmalet és una "cita obligada per a qualsevol ciclista". En contraposició diré que el ciclista s'alimenta de cada pedalada a totes i cadascuna de les seues eixides, siga per on siga. De fet, quan em vaig inscriure a la Pirenaica 2012 no tenia com a objectiu aquest port, sinó la suma d'experiències que de segur viuria en aquesta consecució d'extraordinaris desnivells pirenaics i l'esforç compartit amb altres ciclistes enamorats de la muntanya. Si som objectius, Le Col du Tourmalet és un port més entre els vint-i-tants ports que vam tindre el plaer de gaudir durant les sis etapes consecutives viscudes en aquelles meravelloses ascencions i descensos. Tot i això, hi havia alguna cosa d'especial en aquella elevació de tanta fama, on s'han viscut mítiques i èpiques escalades al llarg de la història del Tour de França. De fet, recorde encara les emocions viscudes la nit anterior a aquella efemérides. Un pica pica no em deixava dormir tranquil al llit, com si el dia següent s'haguera de sentenciar la meua categoria com a ciclista. Tractava de tranquilitzar-me i descansar, però els somnis inquiets sobre una frustrada escalada i una consecució de desgràcies redundaven als meus pensaments inconsciens de la revetlla nocturna.
Res a vore amb el moment en que m'hagué d'alçar del llit. L'alarma del mòbil del meu company de cambra, l'Adrián, sonà puntual. Tot seguit, convençut que aquell seria un dia gran, em vestí ràpida i mecànicament, com si aquell fóra el ritus de cada dia. El desdejuni fou complet i jo tenia fam. Abans d'eixir de la població francesa de Luz St. Sauveur, uns estiraments, fins que Biktor ens donà l'eixida.
Rapidesa, bona cadència, adrenalina i pundonor incontrolable. Així foren els primers quilòmetres, conscient que eixe no era el meu ritme, que no era el meu nivell. Em resultava impossible controlar-me i abaixar l'ànim... com un xiquet. Després de passar a la meitat dels membres de la grupeta, sabia que hauria de reduir les ambicions, perquè al meu davant ja podia divisar les bèsties de l'expedició ciclista, aquells extraterrestres qui han participat en competicions anys enrere i que amb poques pedalades poden enfonsar en la misèria a qualsevol de nosaltres, ciclistes terrenals. No devia seguir endavant d'eixa manera, així que una vegada desviat a la variant Laurent Fignon, exclusiva per a ciclistes, comencí a sentir-me més tranquil, en harmonia amb l'entorn; finalment, posí pausa i gaudí de la meua ascenció. Podia vore perfectament el final de l'escalada, allà dalt, imponent, i estava lluny, ben lluny, així que tocava regular l'esforç i convertir allò en quelcom més que ciclisme: vida, renovació, mística, èpica, espiritualitat, equilibri interior.
La pendent d'aquesta ascenció és molt constant, insistentment elevada, sempre rondant el 7'5% des del quilòmetre 3 al 18. I l'últim quilòmetre? al 10%, com a rematada final. La foto de baix dóna una idea visual de com és l'escalada. Després de dues dures etapes els dies anteriors, de dos ports més eixa mateixa jornada i de tres etapes més els pròxims dies, calia contemporitzar i posar en pràctica l'autocontrol... per no petar. Així fou, vaig poder continuar amb el meu ritme habitual, una palanca equilibrada entre l'esforç i el plaer, la superació personal i la contemplació, la física i la mística. Certament inoblidable.
Per concloure, no puc dir altra cosa que animar a tots els aficionats al ciclisme a que no deuxeu passar l'oportunitat de visitar els Alts Pirineus i les seues incontables elevacions; que us apropeu a la meca del ciclisme, l'etapa reina per als enamorats de la bicicleta i dels reptes. No us promet que serà fàcil, però allà, al Tourmalet, és probable que diviseu la tan desitjada i inassolible felicitat.
Heus ací la photo finish!
Salut, força i noblesa!
