Malgrat aquesta circumstància topogràfica, es poden amanir recorreguts que minimitzen els desnivells, especialment per a èpoques de ple hivern, com l'actual. Un bon exemple és la marxa que vam realitzar dissabte passat, on vam fer poc més de mil metres de desnivell en més de cent quilòmetres. És una marxa d'aquelles que enganyen. Quan dies abans, vaig vore la proposta penjada al grup de Facebook, vaig pensar que es tractava d'un matí senzill, tenint en compte la falta de ports.
Quan nomenem Villena, ciutat pròxima a la frontera entre el País Valencià i Castella la Manxa, sembla que es presenta un recorregut fàcil; la típica volta de rodar mentre fem xarreta. Ocorre així al principi, quan deixem Cocentaina i Alcoi per arribar a Ibi. Estem frescos i no tenim cap estrès per la imminència de cap port de muntanya. Cap previsió de duresa, cap dificultat d'entitat a la vista. Malgrat això, el recorregut va matxacant els músculs. Relleus per parelles per no fatigar a les llebres, continus repetjons que obliguen a imprimir potència en la pedalada, rodant a plat la major part del temps, el cap ajupit dels ciclistes a cua per no perdre roda, la mirada analítica dirigida a l'horitzó per part dels puntes de fletxa... Tot un seguit de factors que cohesionen el grup a una bona velocitat. Els quilòmetres van sumant-se i nosaltres rodem confiats. Algun tram pla? Cap, certament. El traçat és una discontinuïtat constant. Per a mi, una ruta muscular, on la potència del tren inferior determina la diferència entre uns i altres. Personalment, aquests traçats se'm fan durs, atés que la manca de ports fa que usem molt el plat gran. Això em desgasta les cames i, quan relleve i em pose davant, les pulsacions em pugen aprop del llindar anaeròbic. Podria dir que si vaig cobert i a roda estic en zones 3 i 4, però si rode en cap, a causa de la fricció amb el vent, habitualment he de treballar en zona 5, com si estiguera escalant a ritme intens. Heus ací la prova que demostra que les rutes exemptes de ports de muntanya poden cremar el ciclista si no regula bé.
Per concretar aquesta marxa, dir-vos que d'ibi passàrem a Onil, superàrem l'altet de Biar, i d'ahí descens al poble per continuar a Villena. El tram que uneix Biar i Villena és una bona oportunitat per posar en pràctica el relleu, ja que es tracta d'una recta de 6km amb un descens del 2% aproximadament. La velocitat és alta i la relació de transmissió arriba als seus màxims. Per fer el relleu ens disposem en fila índia i el corredor en cap deixa la línia per arrimar-se a la dreta de la carretera. Aleshores passa el següent a tirar durant un temps i deixar ara que passe el ciclista que ve darrere. Tot en conjunt, podríem dir que els corredors formen un cercle ovalat que gira en sentit horari mentre avancen. Així, es produeix una igualació en l'aportació d'esforç per part de tots i es reparteix el treball. Tingueu en compte que, de mitjana, qui va davant consumeix un 20% més d'energia que qui va a roda. En el vídeo que teniu abaix podreu viure de primera mà un relleu a dins d'una grupeta.
Doncs bé, de Villena accedírem a Las Virtudes per camins d'horta asfaltats. Esmorzàrem i tornàrem direcció a casa per La Canyada i Beneixama. En arribar a l'alçada de Banyeres, jo vaig deixar la grupeta per tornar a Alcoi pel camí més directe. La grupeta, en canvi, seguí cap a Bocairent, per girar cap a Agres i accedir a Cocentaina per Muro. En el meu cas, vaig marcar 102km a 25'7km/h de mitjana. Els companys, supose que estarien pels 115km i 26km/h, estime jo (118km i 26'4km/h, em diuen pel Facebook).
Pel que fa a aquests dies d'entre setmana he pogut eixir dos dies de vesprada i he fet la volta d'Ibi, cada dia per un costat, a ritme suau i sense pretensions, però amb la convicció que aquestes discretes eixides em serveixen per mantenir la salut i la condició física, a més d'alliberar-me de l'estrés laboral. Un total de 175 quilòmetres repartits en tres sessions per fer base, com us deia en el primer article d'aquesta sèrie.
Salut, força i noblesa!
Per concretar aquesta marxa, dir-vos que d'ibi passàrem a Onil, superàrem l'altet de Biar, i d'ahí descens al poble per continuar a Villena. El tram que uneix Biar i Villena és una bona oportunitat per posar en pràctica el relleu, ja que es tracta d'una recta de 6km amb un descens del 2% aproximadament. La velocitat és alta i la relació de transmissió arriba als seus màxims. Per fer el relleu ens disposem en fila índia i el corredor en cap deixa la línia per arrimar-se a la dreta de la carretera. Aleshores passa el següent a tirar durant un temps i deixar ara que passe el ciclista que ve darrere. Tot en conjunt, podríem dir que els corredors formen un cercle ovalat que gira en sentit horari mentre avancen. Així, es produeix una igualació en l'aportació d'esforç per part de tots i es reparteix el treball. Tingueu en compte que, de mitjana, qui va davant consumeix un 20% més d'energia que qui va a roda. En el vídeo que teniu abaix podreu viure de primera mà un relleu a dins d'una grupeta.
Doncs bé, de Villena accedírem a Las Virtudes per camins d'horta asfaltats. Esmorzàrem i tornàrem direcció a casa per La Canyada i Beneixama. En arribar a l'alçada de Banyeres, jo vaig deixar la grupeta per tornar a Alcoi pel camí més directe. La grupeta, en canvi, seguí cap a Bocairent, per girar cap a Agres i accedir a Cocentaina per Muro. En el meu cas, vaig marcar 102km a 25'7km/h de mitjana. Els companys, supose que estarien pels 115km i 26km/h, estime jo (118km i 26'4km/h, em diuen pel Facebook).
Pel que fa a aquests dies d'entre setmana he pogut eixir dos dies de vesprada i he fet la volta d'Ibi, cada dia per un costat, a ritme suau i sense pretensions, però amb la convicció que aquestes discretes eixides em serveixen per mantenir la salut i la condició física, a més d'alliberar-me de l'estrés laboral. Un total de 175 quilòmetres repartits en tres sessions per fer base, com us deia en el primer article d'aquesta sèrie.
Salut, força i noblesa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada