Sempre que la grupeta proposa visitar les valls que condueixen a la comarca de la Marina, el cor em fa un batec carregat d'il·lusió. Vall d'Alcalà, Vall d'Ebo i Vall de Gallinera són només tres exemples de les múltiples possibilitats que ofereix l'entorn natural de les comarques meridionals valencianes. Hui us propose una ruta irregular a l'hora que divertida; encantadora a l'hora que dura.
El recorregut l'engeguem a les comarques de l'Alcoià i el Comtat i ens condueix pel següent itinerari: Muro, Benimarfull, Planes, Margarida, Vall d'Alcalà, Vall d'Ebo, Pego, Vall de Gallinera i traçat invers per tornar a Muro, Cocentaina i Alcoi. La irregularitat i el desnivell són les tòniques constants en aquesta excursió, ja que anem saltant valls constantment i superant ports que, malgrat no ser d'entitat, acumulen fatiga en el múscul de l'avesat ciclista. La velocitat, relativament baixa, és indicadora de la discontinuïtat que presenta el perfil. Les sensacions després d'una marxa d'aquestes característiques és la d'haver fet un treball ben complet de muntanya, tenint que compte que el físic no troba cap moment per al descans. No hi ha trams plans i les baixades són sinuoses. Podem dir que és tècnicament complexa per les baixades i físicament exigent per les pujades.
Si observeu el mapa de dalt, el llaç que es forma a la part dreta és possiblement la part més interessant, ja que ens porta als indrets més bonics, en el sentit paisatgístic. En el moment superem l'ascens a Margarida i girem a dreta per accedir a la Vall d'Alcalà se'ns presenta un espai nou, un goig per al ciclista observador i amant de l'entorn. Aquesta zona es troba poc habitada i això és un plus per al corredor, qui no només busca exercici físic, sinó integració amb el medi i la natura. La carretera que travessa la vall ens conduirà (gairebé sense trobar-nos cap vehicle) al següent municipi, en aquest cas Vall d'Ebo.
Val a dir que pel camí ens trobem una rampa del 16% que entrebanca el ritme del grup i que produeix en trencament d'aquest. Ve ahí la discussió entre qui defensa les corones de 28 dents amb plats compact i qui prefereix desenrotllaments més durs, com ara el 23 de corona gran: agilitat versus potència. D'entre les converses en plena marxa, destaque també les derivades de la solitud d'aquest paisatge. Valore que els meus companys siguen sensibles amb el recorregut i les meravelles del nostre territori. Sembla mentida que ho tinguem ací i que vinguem tan poc! -comenta un company.
Observant aquest perfil, queda constància del trencacames que és tot el recorregut, atés que no parlem de regularitat en el treball físic damunt de la bici. Tot i això, podem exceptuar l'ascens de Vall de Gallinera, si comptem amb la poca importància de les discontinuïtats en la pujada. De fet, se'ns fa ben agradable sempre atacar aquesta elevació, tenint en compte que la pendent mitjana no és forta. Malgrat això, estareu d'acord amb mi que no hi ha ports durs, sinó que som els ciclistes qui els fem durs. Això ho he patit en el meues carns en moltes ocasions; en aquesta jornada, en concret, vaig vore les dues cares de la moneda: vaig gaudir d'un ritme alegre i entrenador durant aquesta ascensió fins que la velocitat per part dels col·legues de davant es feu inabastable. A falta d'un quilòmetre per a la coronació del port de Gallinera s'imposà un ritme tal que fou impossible suportar ni les elevades pulsacions ni la cremor de les cames, endurides per la intensitat de la cadència i la potència impresa als pedals. Superat l'umbral anaeròbic durant gairebé un minut, deixí anar el companys i acabí plàcidament el que em quedava: mire arrere i no veig ningú; els companys han anat caient un a un i s'han anat agrupant per fer-se companyia i marcant-se un ritme més apropiat.
Després d'aquest final tan intens, queda reagrupar-nos a la Venta Margarida per finalitzar la ruta cap a casa. El que valore del nostre grup és la noblesa amb què tots, els més forts i el qui no ho són tant, s'apleguen sempre, siga quina siga la situació, per tornar a casa junts, compactes, tal com hem eixit: en grup, en equip.
Salut, força i noblesa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada