M'hi trobe a terra, amb les cames estirades sobre l'asfalt i els braços recolzats per darrere. Sent la frescor del capvespre, eixe moment del dia en què se'n va la calor i dóna pas als aromes reflectits per la terra de pinar. És un dimecres de principis de juny i la temperatura ambient ha estat perfecta per a la pràctica del ciclisme. Les cames noten la calentor del terra; escalfor que ha estat acumulant-se al llarg de la jornada. Ara, però, l'ombra dels pins es projecta sobre el cim i l'aire fesc m'ajuda a baixar la temperatura corporal. Acabe de coronar el Xorret de Catí i espere el meu company; abandone el pensaments esportius per deixar-me portar per la solitud i per uns moments de reflexió. No hi ha ningú, no se sent res, no passa cap vehicle ni camina ningú per ací. Em deixe portar pel pas del temps al seu ritme natural, sense avançar esdeveniments, sense visualitzar el que queda de ruta, sense comptar els minuts que tarda en arribar el meu col·lega. Escolte la brisa i els ocells; cap altre estímul entra per les meues oïdes. Em sent bé, m'he sentit bé mentre pujava, molt bé. Els darrers quilòmetres són durs. Tot ficat, 34:28, no se li pot posar més a la bici. Hem fet el port per la cara oest, des de Petrer. És la cara desconeguda, aquella vessant d'aquest Coll de la Serra del Maigmó que ningú no comenta ni assenyala com a gran port. "La Vuelta" ha fet alguna edició per ací, però sempre buscant la cara de llevant, ascendint des de Castalla, buscant les radicals rampes del 24% de desnivell. Nosaltres, emperò, busquem fer un port més llarg i de menor pendent. Estem parlant d'una ascenció que perdurarà durant 13'5 km amb pendents variables que oscil·laran radicalment fins al 15%, condicions que s'assemblen més al que haurem de fer als ports més durs de la marxa Irati Xtrem.
Pel que fa a l'anàlisi del recorregut, el disseny forma part de la intensa preparació per a marxa esmentada abans i que tindrà lloc en dues setmanes. El recorregut de hui acumula 100 km justos. Voreu al mapa que eixim des d'Alcoi, per travessar Ibi, rodona Onil-Castalla, d'ahí a Sax, Elda, Petrer, escalada al port de Xorret de Catí, trepidant i rapidíssim descens a Castalla i retorn a Alcoi, novament per Ibi.
En aquesta ocació teníem el temps just per realitzar el trajecte complet, així que vam eixir a les 4PM, per tal de retornar a Alcoi abans que es féra de nit, allà a les nou. No podia fallar res ni donar-se cap contratemps. Ruta encaixonada en horaris de treball i sense quasi temps per digerir el dinar, amb la filosofia que "es corre com s'entrena". Així doncs, conscients que anàvem a patir la duresa del desnivell i la fatiga de les hores acumulades a la marxa d'Irati, ara havíem d'emular les sensacions i cercar els límits, els extrems, el patiment, el "encara puc un poc més... i més".
El desnivell positiu acumulat és de 1677 metres, encara molt lluny dels 3600 que haurem de fer en dues setmanes, però ens vindran bé els continus munta i baixa de l'etapa i, sobretot, les rampes duradores d'entre el 10% i el 15%, que ens trobem al port reïna de hui. Era la primera vegada que el muntava i he de dir que m'ha sorprés positivament. Comença avisant: rampes fortes però curtes només abandonar Petrer. Les rampes i els falsos plans se succeeixen durant els primers 7 km. Després, com podeu vore al perfil (altimetrias.com), des del quilòmetre 7 i mig d'escalada la cosa es posa seriosa i cal concentrar-se. Seran quasi 6 quilòmetres ben durs, amb un descans entre mig, a l'alçada de l'Hotel de Catí i mirador, on la carretera esdevé quasi plana. Això dóna oportunitat per beure i recuperar-se abans d'encarar el tram més dur. Despés, els darrers dos quilòmetres i mig poden rebentar a qui no haja regulat bé l'esforç, i cal tornar a seure en posició d'atac per enfrontar-se als forts pendents, on la sorpresa final del 18% ens exigeix el millor to muscular i un sistema aeròbic preparat.
Quant a la tornada? Aconsellar-vos que sigueu prudents a la baixada cap a Castalla, que si no teniu bé els frens, podeu acabar malament. I després? Queda el típic tram on cal seguir motivat, ja que sembla que anteriorment ja ho hem fet tot, però queden més de trenta quilòmetres fins a Alcoi i no hi ha més remei que pedalejar si és que volem tornar a casa per sopar!
Abaix us deixe l'enllaç a l'anàlisi completa de la ruta. Us desitge, com sempre, salut, força i noblesa.
Quant a la tornada? Aconsellar-vos que sigueu prudents a la baixada cap a Castalla, que si no teniu bé els frens, podeu acabar malament. I després? Queda el típic tram on cal seguir motivat, ja que sembla que anteriorment ja ho hem fet tot, però queden més de trenta quilòmetres fins a Alcoi i no hi ha més remei que pedalejar si és que volem tornar a casa per sopar!
Abaix us deixe l'enllaç a l'anàlisi completa de la ruta. Us desitge, com sempre, salut, força i noblesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada