PREPARANT LA QUEBRANTAHUESOS

L’equip ciclista CBR participarà en la marxa cicloturista el proper 20 de juny amb 6 corredors

Qui som els CBR?

La fortalesa de Juan Andrés González serà clau per superar les tres principals elevacions del perfil: Somport, Marie Blanque i Portalet. És la seua primera participació i ha preparat el repte amb molta il·lusió i treball. Foto: marxa Siete Picos de Requena el 2014.

La fortalesa de Juan Andrés González serà clau per superar les tres principals elevacions del perfil: Somport, Marie Blanque i Portalet. És la seua primera participació i ha preparat el repte amb molta il·lusió i treball. Foto: marxa Siete Picos de Requena el 2014.

CBR són les sigles de Comer, Beber y a Rueda, expressió que representa l’actitud dels ciclistes durant les marxes en grup: seguir la roda de davant, hidratar-se i alimentar-se bé. El nostre és un equip obert; això vol dir que no hi ha una llista tancada amb els membres participants, sinó que qualsevol cicloturista de L’Alcoià-Comtat pot vindre amb nosaltres per fer marxa cada cap de setmana. Les convocatòries són publicades a un grup de Facebook i de WhatsApp setmanalment. Tot aquell qui vulga és benvingut i afegit als grups en les xarxes socials. Nosaltres practiquem el cicloturisme, de forma que les eixides no són competitives i no hi ha vencedors ni vençuts. Tractem sempre de ser solidaris amb els companys i no deixar mai ningú arrere. En tot cas, si algú es despenja en algun port, l’esperem al cim per reagrupar-nos i seguir la marxa tots plegats.

 

 

Per què participem a la QH?

Després de dues participacions a la Pirenaica, Natxo Garcia s’aventura en el repte de la QH. Entrenament, descans i alimentació són els pilars bàsics del bon corredor, segons afirma aquest ciclista. Foto: marxa Irati Xtrem de Navarra el 2013.

Després de dues participacions a la Pirenaica, Natxo Garcia s’aventura en el repte de la QH. Entrenament, descans i alimentació són els pilars bàsics del bon corredor, segons afirma aquest ciclista. Foto: marxa Irati Xtrem de Navarra el 2013.

 
Cadascú de nosaltres té la seua raó. Alguns busquen millorar la marca d’anys anteriors, altres volen viure l’experiència per primera vegada, mentre que hi ha qui es conforma a fer una marxa digna i gaudir d’un recorregut pirenaic en bicicleta. Val a dir que el prestigi i la duresa de la ruta són determinants a l’hora d’apuntar-s'hi. A més, la influència del grup és molt important en la decisió, ja que participar-hi amb els col·legues enforteix la nostra relació d’amistat i dóna a aquesta vivència compartida un sentit més complet. "En el fons, els ciclistes ens alimentem dels objectius, sobretot si es tracta d'anar als Pirineus, on els ports ofereixen una duresa extra i els paisatges són excepcionals" -recorda Natxo.

 

 

 

Què és la Quebrantahuesos?

Julián Arávalo en la Quebrantahuesos de 2014

 
És una marxa cicloturista no competitiva de gran fons. Es tracta d’un recorregut de 200km que acumula un desnivell de 3500m i que recorre els ports pirenaics de Somport, Marie Blanque, Portalet i Hoz de Jaca. Per a Julián Arévalo, aquesta marxa “no pot fer-se sense anar acompanyat d’un equip de grans persones, qui t’ajuden en cada dificultat i t’aconsellen, com ara Manolo, un gran amic”. Julián venia de la BTT i quan començà amb  el ciclisme de carretera fa només tres anys no imaginava que podria participar en una marxa d'aquestes característiques. La d'enguany serà la seua segona participació consecutiva.



El Portalet

Óscar García en el seu debut en la Quebrantahuesos

És el moment clau. La sentència. Tercer port de la jornada i les cames ja estaran tocades. “És quan el ciclista es pregunta què dimonis ha vingut a fer ací!” –exclama Óscar Juan quan recorda la duresa d’aquesta llarga ascensió durant la seua participació de 2014.  És una opinió unànime entre els membres de l'expedició que aquest port, el qual apareix ben avançada la ruta i té una longitud de 28km, és l'encarregat de fer justícia en la classificació. Posa a cadascú al seu lloc. Tot i això, l'ambient del públic i corredors, a més del magnífic paisatge, compensa la seua duresa. Caldrà reservar forces en els ports anteriors per tal d'enfrontar aquesta llarga escalada amb garanties i energia suficient per assaborir-la.






Dues generacions de Moriano 

Manolo Moriano durant la seua participació en el Tour del Juguete de 2014

“La meua principal motivació és fer la Quebrantahuesos amb el meu fill” –afirma Manolo Moriano, ple d’orgull. Aquesta serà la tercera participació d’aquest veterà corredor i la segona consecutiva. El seu entrenament està basat en una prova d’esforç realitzada per professionals i les orientacions d’un entrenador, qui li dóna les pautes per anar ben preparat. El seu és un gran exemple de superació, tenint en compte que la seua primera participació allà per l'any 2005 no fou satisfactòria; des de llavors ha millorat de forma extraordinària la manera d'entrenar i preparar aquestes marxes. Manolo opina que per damunt de tot està el divertiment, encara que no descarta millorar la seua marca personal en la QH.





Tirar de cap i no de cames

Manolet tira de son pare en l'edició de 2015 del Tour del Juguete

El jove Manolo té en ment els moments clau de l’any passat: un inici amb retard per causes mecàniques va condicionar tota la marxa; malgrat això, la bona condició física li va permetre de recuperar temps i fer una escalada al Portalet a molt bon ritme, tirant de son pare i amb els aficionats oferint un ambient excepcional. "Reconec que em quedà un regust agre-dolç, perquè estic convençut que podríem haver fet més si no haguérem arrancat tan endarrerits l'edició passada. Aquest any vull fer una cursa intel·ligent; administrar bé l’esforç des de l'inici per poder millorar la marca i ajudar a mon pare a aconseguir la medalla d'or, que és el meu principal objectiu”.  

Preparant la QH: EL MÈTODE IMPERFECTE

Biomecànica: disciplina científica que té per objecte l'estudi de les estructures de caràcter mecànic que existeixen als éssers vius, fonamentalment del cos humà. Aquesta àrea de coneixement es recolza en diverses ciències biomèdiques, utilitzant els coneixements de la mecànica, l'enginyeria, l'anatomia, la fisiologia i altres disciplines, per estudiar el comportament del cos humà i resoldre els problemes derivats de les diverses condicions a les que pot veure's sotmès. (Font: wikipèdia).

Mentre fem relleus entre Villena i la població murciana de Yecla, observe la rotació en sentit horari que estem posant en pràctica els ciclistes que conformem el grup: disposem una postura aerodinàmica per minimitzar el fregament del vent amb el cos, apliquem una força sobre les bieles dels pedals impulsats per la inèrcia del nostre moviment, aprofitem la protecció a sotavent que ens ofereix el ciclista de davant, els genolls s'articulen quasi a la perfecció per a transmetre la potència dels músculs juntament amb l'angle de rotació de la connexió amb la cadera, els braços equilibren la postura del cos amb una força aplicada contínua i autocorrectiva com un servosistema per mantenir la simetria dels moviments i el centre de gravetat en l'eix axial, els ulls aprofiten la visió binocular per calcular la distància amb el corredor precedent i mesurar la pendent del tram de carretera que s'aproxima, les oïdes detecten l'aproximació per darrere de qualsevol vehicle i dels moviments a dins de la grupeta, la boca s'obre per absorbir major quantitat d'oxigen i alimentar així els processos metebòlics que s'hi donen a l'organisme en plena activitat oxidativa, el cor accelera el pols per repartir a través del torrent sanguini l'oxigen i els nutrients necessaris per acompanyar el nivell d'esforç, la bicicleta transforma el moviment de rotació del pedals en moviment rectilini per avançar, la relació de transmissió entre l'engranatge de davant i el posterior determina la potència que cal imprimir sobre les bieles i dóna com a resultat una velocitat angular concreta i calculable de les dues rodes, el cervell analitza totes les entrades d'informació procedents dels sensors interns i externs i actua per mantenir aquesta complexitat de moviments en imperfecte ordre... CBR en estat pur.

No puc evitar observar l'esport del ciclisme des del punt de vista científic, fins i tot quan estic en plena marxa. Tampoc no puc negar la importància de la biomecànica en aquesta pràctica esportiva, pel que fa a la relació entre l'home, la màquina i el medi. Una bicicleta adaptada a les característiques del nostre cos: talla de quadre, alçada de la tija del seient, longitud de les bieles, alçada del manillar i un llarg etcètera de mesures que, en conjunt, conformen una geometria que millora el rendiment del nostre esforç sobre les dues rodes. El motor és el cor, la font d'energia l'oxigen i els aliments, la màquinària les nostres extremitats, i la unitat central de processos el nostre cervell. Sí, som màquines. Màquines orgàniques que es poden configurar per a realitzar un treball i perfeccionar-lo a base d'actualitzar la CPU (el cervell) i de millorar el hardware, com ara el nostre cos. Els músculs es defineixen per a l'esport ciclista en base a la pràctica continuada i l'absorció de proteïnes, el cor creix de tamany per a poder impulsar un major cabal de sang que alimente la musculatura i les cel·lules auto-aprenen a renovar-se de forma més ràpida i eficient.

Feta aquesta declaració de principis, em planteje la preparació de la Quebrantahuesos com a un objectiu que es pot acomplir en base a una configuració prèvia de la meua persona, com si fóra una màquina metabòlica que s'encarrega de realitzar un treball. La meta: el processament energètic més eficient possible durant la pràctica esportiva. Una programació de la ment i el cos basada en principis científics i que conforma el meu mètode. Una alimentació adient, rica en carbohidrats com a font principal d'energia, carregada de proteïnes per tal d'activar la recuperació i creixement muscular a més de la incorporació del ferro, el magnesi, el potasi, els aminoàcids i el sodi, completada amb glucosa derivada de la fruita per a l'assimilació ràpida de glucògen i, finalment, la complementació amb tot tipus de verdures per mantenir els nivells idonis de vitamines i equilibri mineral... homeostasi, condició interna estable de l'organisme viu. Un bon descans cada nit per renovar les cèl·lules i reiniciar el sistema operatiu. Un entrenament que emule les característiques de la QH, pel que fa a la distància i el desnivell acumulat. I finalment, la preparació mental, actualització dels programes de pensament per tal d'adaptar la disposició mental a l'esforç i el patiment, a més d'una elevada motivació. Està tot calculat... és el meu mètode imperfecte.

Dissabte 30 de maig: Alcoi, Barranc de la Batalla, Ibi, Onil, Biar, Villena, Yecla, Villena, Banyeres, Bocairent, Alfafara, Agres, Muro, Cocentaina, Alcoi. 139km i 1265m+

Dimecres 27 de maig: Alcoi, Carrasqueta, La Torre, Port de Benifallim, Benilloba, Rebolcat, Alcoi, Ermita Sant Antoni, Alcoi. 70km i 1643m+

Les enriquidores lectures fetes anys arrere sobre alimentació esportiva i entrenament m'han ajudat molt a entendre que tot és possible dins dels màrgens d'adaptació del nostre cos, determinats en tot cas pel codi genètic, el sistema operatiu dissenyat pel constructor. "Se corre como se entrena", diu Chema Arguedas, preparador físic i escriptor d'innumerables llibres i articles sobre el tema. Tranquilitza molt aquesta frase tan objectiva, que ve a dir que el dia de la prova no pot haver sorpreses si hem mantingut una rutina metòdica d'entrenament adequada a la marxa cicloturista que volem fer. Una alimentació equilibrada, on no poden faltar les llegums, la carn, el peix, la pasta i l'arròs, la fruita i la verdura, és fonamental. Però també ho és el descans, que si falta no serveixen de res els factors alimentació i entrenament. Finalment, malgrat no tractar-se a molts estudis sobre l'entrenament esportiu, cal afegir el més important: la disposició mental. Els crus dies d'ivern, els dies de vent, les malalties, les jornades de plutja, les ocasions on el ciclista es queda arrere despenjat del grup, els esvaïments i tantes altres circumstàncies adverses són el moment on s'entrena el cervell per a superar les dificultats, on es llaura l'optimisme i la convicció. I què dir de la progressió pel que fa a la distància i desnivells entrenats? Tampoc no servirà de res aquest avanç si ho fem de forma contínua o desordenada. Caldrà un avanç de la condició física en forma de dents de serra creixent per a que la progressió siga de qualitat i, així, que la màquina metabòlica on estem inserits, assimile l'entrenament al 100%. Treballar ocasionalment l'esforç límit és important, també, per tal d'incrementar la capacitat del cos per a suportar l'estrés en l'organisme, derivat dels processos oxidatius en aquest nivell. En conclusió, fer evolució, fer metamorfosi. Podeu observar a la figura les distàncies recorregudes en l'entrenament realitzat durant el període de gener a maig, els mesos dedicats a la preparació de la Quebrantahuesos.

Entrenament en forma de dents de serra creixent. S'observa com hi ha una alternança pel que fa a les distàncies recorregudes amb progessió positiva. Exemple real extret de l'historial d'entrenament de l'autor del bloc.